viernes, 10 de agosto de 2012

U N A H I S T Ò R I A E N T R A N Y A B L E








Un dia l'avi Mateu es va morir. L 'endemà, la Martina se'n va anar a buscar-lo a "L'ALTRE BARRI". Aquell lloc on diuen que ningú no hi torna mai més. Quan  es va posar a caminar amb la motxilla a l'esquena,  algunes llàgrimes lliscaven per les galtes, i al costat esquerre del pit, el cor pesava tant que semblava  que era de plom. Al carrer, un cartell penjat a la paret anunciava:


VISITA :  "L'ALTRE BARRI",

T' ENAMORARÀ!! 

L'avi Mateu sempre em deia que el dia que es morís,  se n'aniria a "l'altre barri". --Allà el trobaré?-- es va preguntar ella. La Martina va travessar  carrers, avingudes i un pont sense ni tan sols girar la vista enrera. --Perquè no m'ha avisat?--es va tornar a preguntar "es que el telèfon no tenia cobertura" deia una noia, amb el mòbil enganxat a l'orella. Perquè no m'ha esperat?  A mi també m'agrada viatjar." I a mi també -va dir un gat que feia el camí que semblava de tornada". La Martina va arribar a un parc  i es va asseure en un banc. Al seu avi li agradava seure i observar al seu voltant,  durant llargues estones. Des d'allà es veia "l'altre barri". Semblava igual al seu barri però més gran , amb més gent, més flors, més aigua, més silènci.
Perquè ha vingut en aquest barri i no en un  altre,  o al cel, o més enllà del mar?.Perquè aquest té un no sé què, un dallonses, una coseta que no tenen els altres,  però. . . . jo no sabria dir-te què és  --va contestar un avi amb un barret de copa i ulleres de color vermell, assegut al seu costat.
La Martina va veure uns anecs que nedaven al llac de forma tranquil.la i va dir: -Per què aquests  anecs no marxen si ja ha arribat l'hivern?--, i el meu avi , en canvi,  si que ho fa?. Perquè aquí sempre fa bon temps, i les persones i els animals  ens hi sentim d'allò més bé --va dir un esquirol que duia uns guants blancs,  en una branca del seu darrere. La Martina va queda bocabadada, però del llavis  se li va escapar una altra pregunta.Potser ha vingut perquè allà es trobava sol?.  --Em dius quelcom, NENA? --va dir l'àvia del vestit florejat, sabates de taló que passaba pel seu davant.  --NO RES,. Busco el meu avi--. Què s'ha perdut pel parc?  --NO HO SÉ. Ha marxat de casa sense avisar, encara que sempre assegurava que un dia vindria. Jo creia que marxaríem plegats. COM ÉS EL TEU AVI?  baixet i grassonet, té el cabell blanc, i tot el que té, el té a la barba,. Es vesteix amb camises de quadres  i, sovint, es posa una gorra al cap perquè no se li refredin les IDEES. Gairebé sempre va sol. Em sembla que aquí hi han molt avis  com ell, que també passegen SOLS. Però quan necessiten alguna cosa, sempre hi ha algú a prop seu. Preocvupada la Martina es va acomiadar  i va seguir el seu camí fins a la biblioteca. Va anar a la secció de diaris on li agradava al seu avi. ET PUC AJUDAR?  --preguntar el bibliotecari-- Busco l'avi. Aquí només tenim llibres i diaris  va dir ell en to de broma. Ho pots mirar tu mateixa aquí ve molta gent a buscar la companyia d'un bon llibre, La Martina no va tenir sort.
En sortir de la biblioteca va anar a parar a un terreny ple de horts, on tot  de gent que hi remenava. Allà va veure d'esquena un home baix i rabasut, amb una camisa de quadres i un barret de palla.

--AVI MATEU!!,  AVI MATEU!!, . . . . , va cridar--,  PER FÍ!!

quan l'home es va girar la Martina es va adonar que s' havia equivocat  de persona. --HO SENTO--,  em pensava que vostè era el meu avi.  --QUE ELL TAMBÉ CUIDA UN HORT?  --SÍ, PERO NO SÉ QUIN. li agrada molt plantar i collir pastanagues, mongetes, cebes...... --COM ÉS QUE A PLE HIVERN, COLLIU TOMÀQUETS?.  --AQUÍ NO HI HA ESTIU, NI HIVERN, NI TARDOR NI PRIMAVERA, sempre fa un temps agradable . Les persones sempre estem molt agust i les plantes donen fruits ben sovint. La Martina va mirar a totes bandes. No sabia on continuar, ni on buscar. Desesperada va fer " un   CRIT" :

--A V I I  I I I I I I,  O N   E T S ? -- 
Tot seguit se li va acostar una dona --HEU VIST PASSAR EL MEU AVI?--  COM ES DIU?--  MATEU DEULOFEU.  I QUÈ LI AGRADA FER?  --PASSEJAR, LLEGIR, MIRAR L'HORITZOR, CUIDAR LES PLANTES, ESTAR AMB MI. . . . .   no et preocupis, si ha vingut,  de ben segur  que aquí s'hi  trobarà d'allò més bé --va afirmar la dona. PERO JO L'ANTORO, VA DIR LA MARTINA. No, dona no. És una manera de dir. Ja ho veuràs , t'acompanyaré fins a casa.
I van iniciar el camí de tornada. Al cap de poca estona, s'hi van afegir l'avi de l'hort, l'esquirol dels guants blancs, l'avi del barret de copa i ulleres vermelles, uns anecs, faltava el bibliotecari ja que NO ERA L'HORA DE TANCAR LA BIBLIOTECA.  Amb la seva companyia la Martina  es va anar sentint cada vegada més tranquil-la, ja no li lliscava cap llàgrima per les galtes i el cor li bategava de forma SUAU . Pensava en "L'ALTRE BARRI", aquell que l'avi podia demanar  tot el que necessités i  tindria tot de gent per fer-li companyia.
"L'AVI HA FET BONA TRIA !!"
QUÈ DIUS RES,  --NENA?     va preguntar l'àvia del vestit florejat.
NO RES!!;   i a la boca de la Martina  es va dibuixar un sonriure




3 comentarios:

  1. Hola Maria, molt bonica la història de l'avi.
    Per un altra banda, encantat de tornar a saludar-te. La història també deixa clar una cosa. Que hem de fer el que puguem, pero ha de ser aquí i ara, abans d'anar a l'altre barri.
    Que trobis l'equilibri.

    ResponderEliminar
  2. Jo també estic encantada de que m'hagis llegit,
    d'escriure't i saludar-te. A TRACE estem assajant una obra de teatre per representar el dia del Dany Cerebral (26 d'octubre), si pots apropar-te . . . ja saps. No és gran cosa, però fem el que podem.! Una abraçada.

    ResponderEliminar
  3. Hola María,

    todos tus cuentos me gustan mucho. Te felicito, escribes muy bien.
    He visto q' has agregado tu nombre a tu seudónimo, muy bien ahora estoy segura q' eres tú.
    Me gustaría recibir un comentario en mi blog. Y no me digas q' no entiendes de pintura; eso es lo menos importante, quiero saber q' te parece mi obra y si hay alguna q' te gusta más q' las demás. Gracias,
    ana

    ResponderEliminar