L' E S T E L M É S L LU E N T

El Jordi tenia 18 anys i era un tímid recalcitrant especialment amb les noies, a les quals no gosava dirigir la paraula. De tant  en tant  havia de passar algún cap de setmana a l'apartament de la costa de la seva tieta Rosa. Ella parlava amb els joves veïns  de la mateixa edat que el nevot perquè comptessin amb ell pel que fos.
El grup d'adolescents van venir a buscar-lo just després de dinar. El Jordi hauria preferit quedar-se a l'apartament  llegint o mirant la tele, però no va voler defraudar la seva tieta i es va deixar portar per la colla d'amics. Mentre els nois parlaven de les seves coses, el Jordi romania callat  sense atrevir-se a dir res. Una de les noies era realment bonica,  cada vegada que li dirigia una mirada, ell apartava els ulls atavalat i notava com se li enrojolaven les galtes. Només parlava per respondre amb monosílilabs. --Perquè no podia ser tan natural com els altres ?--
Les hores van passar interminables i va arribar el vespre. El grup es va dirigir a la platja i van seguir conversant sota una flassada d' estels. El Jordi seguia tancat en el seu dolorós silenci.
De cop i volta va recordar  el que havia vist en un programa de televisió. ALLÓ QUE MÉS BRILLA EN EL FIRMAMENT NO ÉS UN ESTEL, ÉS EL "PLANETA VENUS" . El Jordi  va reclamar per primer cop l'atenció del grup i va interrompe una discussió.Tots van callar sorpresos que per fi  es decidir a parlar. El silenci era gairebé total, només se sentia ls remor de les onades que acaronaven la sorra. SERIA EL SEU MOMENT DE GLÒRIA.
Fixeu-vos amb el cel, va dir el Jordi, mentre assenyalava un punt lluminós, llavors va parlar amb tota mena de  detall del "Planeta Venus". Malgrat tot. Venus es va comportar d'una manera  "ESTRANYA",   ja que li van apareixer llums intermitents i es movia cada cop més ràpid, fins i tot li van apareixerALES, mentre es dirigia a una velocitat de vertígen  cap al proper Aeroport del Prat. Ni se sentien les onades a causa dels motors del soposat "PLANETA VENUS".  Ells van continuar xerrant, i el Jordi va desitjar esdevenir "ESCAMARLÀ". Va balbucejar un "bona nit" gairebé inaudible i abandonà la platja tot jurant  que no tornaria mai més a l'apartament de la tieta ROSA. 

  FI.