B O N E S V A C A N C E S ! ! !

 

Us volia explicar que el dia 11 de juny m'operen del peu i sortiré de l'operacó amb el peu enguixat durant un mes i mig. He pres la decisió d'anar a una residènca  que he visitat a Vallvidrera i que m'ha agradat força durant  aquest temps, allà faré també rehabilitació i em"CUIDARAN I MIMARAN" una miqueta.Per tant, quan torni a casa ja serà cap a l' AGOST i TRACE estarà de vacances i jo no tornaré fins al setembre. Escrit tot això per a desitjar-vos a TOTS unes 

M O L T S   B O N E S   I   M E R E S C U D E S   

  V A C A N C ES ! ! !

B O N   E S T I U ! ! ! 

V E R G O N Y A A L I E N A

 

!!QUE CONTENTA ESTIC!! que el F. C. B.li hagin renovat el contracte a LEO MESSI, És el millor i més ben pagat futbolista del món .

 Aproximadament guanyarà uns 30 milions € a l'any.

 Això vol dir que - guanyarà uns 2,5 M € al mes,  !!QUE CONTENTA ESTIC!!.

 Això vol dir que - guanyarà uns 83.333 € per dia, !!QUE CONTENTA ESTIC!!.

 Això vol dir que - guanyarà uns 3.472 € per hora, !!QUE CONTENTA ESTIC!!.

 Això vol dir que - guanyarà uns 57,8 € per minut, !!QUE CONTENTA ESTIC!!. 

 Això vol dir que - guanyarà uns   0,96, € per segón, !!QUE CONTENTA ESTIC!!. 

CONCLUSIÓ

Això vol dir que  - pot haver-hi  "UN DIRECTIU",  que  "NO COBRI EN UN ANY" ,  el que el benvolgut MESSI cobra en "1 DIA"

I també , vol dir que,  -pot haver-hi un "SENSE SOSTRE" que no pot pendre un cafè amb llet, per no cobrar el que el benvolgut MESSI, cobra en  "UN SEGÓN".

ANIVERSARI T R A C E - 2 5 A N Y S

 

Vaig anar a TRACE la tarda del seu aniversari dels  25 anys que hi havia  "portes obertes" ; va venir força gent entre usuaris, familiars i algún acompanyant. Jo hi vaig anar amb la meva FÍSIO que aquell dia estava a casa i el Centre li va agrada molt. La tarda va donar per fer dues activitats molt distretes. Una d'elles era audIovisual i participativa entre tots que feia referència a l'importància de la mirada i un altra de pintura i vem utilitzar una pintura en pols que jo no coneixia a sobre de fang i que després serà un puzzle.

"Les persones que fan l'activitat de cuina, ens van obsequiar amb un "PICA-PICA" excel·lent,  en forma de canapés dolços i salats i refrescos que vàrem devorar de seguida amb armonia i molt de gust.

En definitiva va ser una tarda molt profitosa i crec que tothom s'ho va passar "B O M B A

PROFESSÓ DE SETMANA SANTA

 

Tinc mal record de les professons de Setmana Santa perque la meva mare  (q.p.d.) . Ella va nèixer en un poble molt petit de l'Aragó d'uns 500 habitants que l'única distracció era la xafarderia i la Religió. Per tant, ella era Católica, Apostòlica, Romana i Practicant . Quan jo tenia uns 8 anys com que ja havia fet  1a Comunió , per Setmana Santa la mare em despertava a les 7 del matí per anar a la professó del "VIA CRUCIS " de Divendres Sant. I us he de dir que m'ho passava força malament perquè jo amb "ULLS DE NENA -  L'ESPECTACLE QUE VEIA,  EM FEIA POR".  

Uns homes mig despullats portant creus de fusta al coll, unes corones d'espines al cap. Amb un fuet,  uns altres homes els pegaven a l'esquena,  i per acabar-ho d'adobar els hi sangraven els peus perque caminaven descalços per les llambordes maldrestres dels carres del barri de  Gràcia, on viviem i anavem al VIA CRUCIS. Moltes dones que acompanyaven la professó, la mare també, portaven una mantellina negra al cap que els tapava els ulls fins la boca. Jo  pensava "avui es donarà una hòstia i no serà precisament " LA CONSAGRADA! ! ! "-

HISTÒRIA DE POR DE LA MEVA VIDA

Sóc Maria Sanjust, he nascut a Barcelona de pare Català i mare Aragonesa (per això sóc una mica “tossuda”), tinc bastants anys --“deixa-m’ho així,! ! !  però us diré que em considero LA “IAIONA DE TRACE”. Crec que tinc bon humor, sóc generosa i per contra força exigent.

Fa 14 anys,  vaig tenir un ictus en forma de vessament cerebral, el qual em va deixar un “REGALET” d’una hemiplegia esquerra que em té una mica limitada em quan a la marxa (m’ajudo amb un bastó) i el més empipador de tot és que les tasques les he de realitzar amb una sola mà i amb un sol braç. He après AMB PACIÈNCIA a fer-me la vida sigui fàcil, buscant alternatives i adaptacions(al mercat en hi ha moltes) per poder vestir-te sola des de sabates amb “Belcor”, sostenidors adaptat,rellotges amb la corretja adaptada. I allà a on jo no arribo arriba la meva boca “SENSE MANIES”.

La meva nova vida, és diferent totalment. Amb una  discapacitat tot canvia fins i tot els amics perds, tampoc tens vida laboral i casualment feia 6 mesos que era vídua, ho sigui que et trobes feta un “CROMO” i en el meu cas, amb 12 Kg més a sobre pel motiu de viure 1 any a l’hospital on vaig fer molt llit i moure’m poc. Vaig sortir amb l’alta hospitalària amb un “DESCAPOTABLE DE DUES RODES” (DÍCESE:  cadira de rodes) això va provocar menys moviment.

Des de que vaig sortir de l’hospital que no he deixat de fer rehabilitació. No he recuperat gaire, tot sigui dit!, perquè estic amb una fase CRÒNICA. Però ho he de fer per mantenir-me i no anar cap enrere, el que sí m’ha ajudat molt són les seccions amb la neuropsicòloga per recuperar-me de la memòria i altres.

La vida no és que sigui aburrida, el que passa és que jo sóc de mena no gaire “EIXERIDA QUE DIEM”. Per això  algú diria que sóc pessimista, jo no ho crec, però plans de futur NO EN TINC  QUE VOLEU QUE US DIGUI ! !— no perquè no vulgui és que sóc més aviat tranquil.la i em passen les hores llegint el diari o un llibre. I els dies, fent rehabilitació, anant a la  neurospicòloga i a TRACE ,  on passo uns dies molt distrets amb les activitats diverses que fem . Tot ha canviat, ja ho he explicat: l’enfermetat, la vida laboral. Però el que més trobo a faltar cada dia de la meva vida és el meu marit i ho dic en present,  perquè em considero encara casada.

I N D E P E N D È N C I A D E C A T A L U N Y A

En aquests moments, m'empipa escoltar les converses de "TAVERNA"de :

"VOLEM L'INDEPENDÈNCIA",

"NO ENS PODEN TREPITJAR MÉS ELS ESPANYOLS"

"SEMPRE APORTEM MÉS DINERS QUE NO PAS ELS ALTRES"

"AIXÍ TINDRIEM SELECCIONS ESPORTIVES CATALANES"

ETC. ,   ETC.,   ETC.

Jo, la veritat,  trobo a faltar que un "BON GOVERNANT"  ens expliqués senzillament i en paraules clares i entenedores, que representa exactament l'independència pels Catalans perquè deurem tenir molts drets que no seran tan FANTASIOSOS! ! com creiem i molts deures que ningú parla. Ves a saber si és necessita exèrcit (és un dir, eh. !!) 0 bé pagar molts d'impostos tothom, per poder tirar endavant.

A mi particularment, m'agradaria i votaré afirmativament. Però, sóc molt realista i penso que em fotria "MOLT, MOLT, MOLT", que no hi haguessin  €  per cobrar la pensió..

E S P A G U E T I S

Fa anys quan vaig viatjar a Italia i estavem a Roma, dons voliem menjar el típic, "PASTA BONA" i vàrem preguntar per un restaurant bo i aixi vem acabar al  restaurant "CASA ALFREDO" on a les parets i havien penjades fotografies de personatges famosos menjant, des de la Sofia Loren o el Maradona i fins i tot el PAPA DE ROMA. En vist d'això estàvem una mica espantats però un plat d'espaguetis eren assequibles i ens ho  podiem permetre.

La sorpresa la vàrem tenir quan vam portar la safata i sense "CAP MIRAMENT van començar a barrejar la pasta, el tomàquet i unes verduretes AMB LES MANS. ( dreta, esquerra, amunt, avall i .....torne-m'hi....); després d'això, encara  faltava la "TRACA FINAL"; amb la ma ben oberta engrapaven els espaguetis i els servien als plats.
La pasta estava boníiiiissssiiiiimmaaaa, però no se si recomenà el lloc. VOSALTRES MATEIXOS (?)

R E L A C I O N S P E R S O N A L S

No m'agrada parlar ni escriure de la meva vida personal. però faré una excepció perquè tots els meus companys expliquen alguna cosa.
1)- Després del d' any cerebral no he mantingut cap dels meus amics.!! Mentida podrida!!, 3 d'ells si que ens veiem una mica però no és una relació entrenyable que diem, "mia culpa", jo he canviat molt,i no estic agust amb mi mateixa no de caracter, sino que em vec diferent fins i tot fisicament i això em fa "tirar enrera",  perquè em recorden d'un altre manera.
2)-Als 6 mesos de quedar vidua vaig tenir el vessament cerebral. i us haig de dir que em pesa més la viudetat que l'enfermetat.Molts pensaran que no estic malalta. però jo m'hi sento perquè tinc una seqüela important (hemiplegia esquerra) i una "Gran Invalidès" recuneguda. La viudetat em pesa perquè vaig estar casada 37 anys i 45 amb el Toni, que "es diu ben aviat"!!! . Ens vem coneixer amb 15 anys i va ser veritat allò de : "HASTA QUE LA MUERTE OS SEPARE"
3)-  Vaig viure 1 any a La V all d'Hebrón, desprès em van donar l'alta hospitalària i vaig sortir amb un descapotable de dues rodes ( véase:  silla de ruedas) desprès amb molta rehabilitació vaig caminar  amb una crossa, i ara ho faig amb un bastó, i ja m'atreveixo a pujar i baixar escales i fer alguns passos sola.

Tot això amb rehabilitació i esforç i molts "OVARIS".

Si algú llegueis això i és troba en una situació similar li dic que de tot se'n pot sortir, Un petonàs a  TOTHOM.

N A D A L 2 0 1 3

Pobre "Pare Noel",  ! ! !quina castanya que s'ha fotut , per badar! ! !. És que a casa sóm més de REIS  i-sabeu? que per cert  s'han portat molt bé. M'han dut una agulla de solapa-adaptada i 10 llibres, (X,    
TEN, DIX, DEU).
Apart dels regals, que això és instranscendent, les reunions familiars han estat ensupides perquè a casa som poques persones i a sobre els que ja falten perquè  han passat a millor vida, com es diu.  Per tant, poquets i ben avinguts. Ara tot a tornat a la rutina habitual, que per cert, és el millor per mi, seguir un ordre amb la meva vida.Espero que per vosaltres també tot vagi la mar de be i us desitjo un molt bon ANY 2014 I ELS SEGÜEEEEENNNNNTTTTTTSSSSS!!!!!!!!!