miércoles, 5 de septiembre de 2012

V O L VO - V - 60




Em vaig comprar aquell  VOLVO-60 perquè . O això és el que alguns van pensar. En realitat, però, ho vaig fer només quan vaig tenir els calés a la butxaca, i després que em caiguessin del cel. No es treu la RIFA cada dia o es guanya, com és el meu cas, una travessa de gairebé  40.000 EUROS , suficiens per poder pagar al comptat el model "D-5  de 215 CV", res de l'altre món, simplement un TURBODIÈSEL de 5 cilindres, amb una cilindrada de 2.400 cc. Una mica més de sort, cal dir-ho,  i hauria pogut escollir el motor de benzina de 300 CV  i 6 cilindres, qamb una cilindrada de 2.985 cc., en fí, aquest ja no el vaig ni provar I no només perquè  m'hauria hagut de rascar  una mica la butxaca. Amb el D-5 , que com he dit vaig poder pagar "TRINCO-TRINCO", em perdia de vista sobradament, per tant, no valia la pena d'anar a trobar-hi les diferènciesw.
Deia que hi va haver que es van pensar que em vaig comprar el VOLVO V-60 en qüestió perquè, perquè em va donar la gana, perquè em volia passar un capritx, per tocar una vegada més els pebrots, per fer morir d'enveja a més de quatre, per fer-me dir d'un vegada per totes   " SI SENYOR . . . ." i segurament, per poder tocar el dos una mica més depressa de com ho hauria fet amb el PEUGEOT-205, de segona mà. i de 55CV  i gràcies.
Però a ella a la Martina, especialment, la cosa se li va entrevessar del tot. Perquè jo, com podia haver tingut la "BARRA" de comparèixer una tarda amb aquell  "FLAMANT COTXÀS"  sense havent-li'n dit res abans?

--ÉS QUE VOLIA DONAR-LI UNA SORPRESA?--

Tampoc no era això,   N O

Hauria estat de massa  ingenu pensar que la  sorprendria, es a dir, que en veure'm arribar dins d'aquella carcassa fabulosa cauria rendida al meus peus. De la mateixa manera que, en el cas contrari, hauria estat un talòs rematat  si hagués pensat ni tan sols en la possibilitat d'explicar-li que em compraria un cotxe nou, d'aquelles característiques i que només suspirava perquè arribés el dia que pogués enterrar d'una vegada per totes el vell i remaleït PEUGEOT.
I si algú em pregunta: i tot això, perquè?, és molt senzill d'entendre.Feia més de mig any que, un cop a l'atur i per tant sense feina ni sou, només amb un subsidi que aviat diria prou, (si em paseu la "rima"), em vaig aficcionar a les travesses. No n'havia fet mai mentre vaig treballar , tampoc es pot dir que m'agradi molt el futbol, ni que,  per això mateix, hi entengui gaire,
Des que ho guanyent tot , sóc del BARÇA. Això SÍ    (Només faltaria).
 Però reconec que em limito a veure'n els partits que televisen unicament  i tal com diuen  "en obert", res d'abonar-me a un canal de telepagament, això hauria estat un luxe que de cap manera no es podiem pas permetre.
Al capdavall me'n vaig feliç, em vaig dir, ja amb els ulls tancats, mentre em sentia els batetcs del cor al ralentí. La veritat és que tot va anar molt  de pressa, a una velocitat vertiginosa, jo tornava d'estrenar el VOLVO i de posar-lo a prova  per la carretera de "CAPMAJOR", poc més de 30 Km. entre anar i tornar, (.la meitat de pujada fins a uns 2.000 m. gairebé 1m. per cm. cubic, i la meitat de baixada i als propde 700m. del poble).Vaig conduir tota l'estona en un sonriure als llavis. El motor espetegava de mil meravelles, les rodes s'arrapaven a les corbes i el vehicle sortia dels revolts  disparat amb un  "reprisse"  meravellós. Qui sap el temps que feia que no em sentia tan viu, que no era tan feliç, SÍ per primera vegada  en molt de temps, era un home afortunat, experimentava unes sensacions úniques produïdes per la barreja del plaer que només dóna la velocitat  a frec d'asfalt i l'emoció de sentir-me alliberat de tot pes, de tota càrrega, com un fugitiu que per fí ho té tot de cara en tenir el camp obert i sentir-se el vent al rostre. Vaig plorar d'emoció. No podia contenir les llàgrimes.Era lliure i ho tenia TOT SOTA CONTROL. Era com si el passat, el present, i el futur fossin a les meves mans i,  per tant,  com si el destí deixés de ser. d'una vegada per totes, un caprici dels déus.

---COM PODRIA EXPLICAR-HO, 
TOT AIXÒ,
 A LA MARTINA? ----

Vaig aparcar dabant de casa. Vaig entrar al pis, cantussejant i fent dringar les claus del VOLVO als dits.
Vaja, home --em va etzibar ella només de veure'm passar el llindar de la porta-- es pot saber on surts a aquestes hores, i tant content! ? Sense poder reprimir encara el mateix sonriure que vaig mantenir mentre vaig ser al volant del "MEU COTXE",  vaig anar cap al balcó. Vine Martina, --vaig fer-- em vaig recolzar a la barana i,  traien mig cos enfora: mirant cap al carrer, vaig assenyalar  amb l'index el  VOLVO  V-60 nou de TRINCA --veus aquest ESPATERRANT cotxe "negre"  d'aquí sota--?   --SÍ, què passa?   RES, que és MEU. vaig afirmar senzillament --. Llavors la Martina va caure d'esquena  i va picar afortunadament sense fer-se gaire mal, d'espatlles contra la paret, del balcó. Però, per uns instans, em va fer la impressió que havia perdut el món de vista.Després tot és va accelerar sense remei. Què has dit Joan? deu ser una broma demal gust, oi? El meu silenci va confirmar que no es tratava de cap acudit, ni de res semblant. I jo m'anava dient i repetint, mirant-la directament als ulls 
EL COTXE ÉS MEU,
SÍ MEU,
I NOMÉS MEU!! 

és que potser no me'l mereixo?. La Martina va entrar cap dins esperitada, com si hagués perdut els estreps. Suposo que se sentia el cor a la gola. que la sang devia bombejar-li dins el cervell amb una força inaudita,  mentre es deia i repetia què allò no podia ser: en Joan s'ha tornat boig, no, boig no, el que passa és que ara em demostra qui és en realitat UN MALPARIT!!, que em vol fer la vida imposible, que ja potser ni es recorda qui és i, per més inri, m'ha perdut del tot el respecte que em tenia . . . . I, encara, debia dir-se: Aquesta me la paga, VES, què s'ha pensat, que se'n podrà riure de mi? Potser ja no sap on balla, POBRET:  NO, NO el que passa és que n'és tant de CABRONÀS!!, que ara em voldrà fer creure  que és RIC i TOT, i que tot d'una  es pot permetre el caprici  de comprar-se un cotxe de luxe,  mentre a casa no "bufem cullera", mentre ell és a l'atur i a mi la feina em penja d'un fil, mentre ens queden 30 anys per pagar l'hipoteca i més de 10 o 20 per tenir els fills fora de casa i amb una mica de sort independitzats . . . , tot això i més es deia  la Martina, traient foc pels queixals, mentre jo li anava al darrere per aturar-la i ni que fos un moment em pogués escoltar, i li pogués dir que a la fí havia pogut fer realitat el somni de tota una vida, tenir un COTXE com aquell, que em fes sentir l'home més afortunat del món. Que em fes volar a mi i a tots els meus altres somnis que, de ben segur, ja mai no podria acomplir. . . . però NO HAVIA PAS ROBAT.
Per l'amor de Déu !!,  per quí m'has pres, que només havia tingut un COP DE SORT, havia fet un QUINZE a la travessa, VES, i que per això me l'havia pogut comprar. . . .
Però tot això,  ja no vaig ser a temps de dir-l'hi, la Martina ja no m'escoltava, estava com fora de si, com governada per una fúria estranya que li havia enterbolit la mirada i la feia gesticular com una  possessa. Va entrar a la cuina i, dùna revolada, va anar obrint frenèticament  tots els calaixos fins a trobar l'eina que em faria callar per sempre. Va agafar el "TALLANT"  i em va ETZIBAR un primer i unic cop que em va segar el coll gairebé per la meitat. Vaig caure a terra desplomat,  amb la mirada al sostre, mentre em deia: al capdevall, només és un cotxe. I, en tancar els ulls, amb el motor del cor  "al ralentí", em repetia que me n'anava feliç d'aquest món,
 SÍ FELIÇ, 
 DESPRÉS D'HAVER PUJAT I BAIXAT
 DEL CAPMAJOR 
AMB EL MEU  VOLVO  V-60 
 NOU DE TRINCA 

2 comentarios:

  1. ¡Hola Maria!He intentado leerme tu entrada, pero es tan larga, que cuando voy por la mitad, ya se me ha olvidado lo del principio.
    Por favor, haz las entradas más cortas y asi me las podré leer, y ponerte más comentarios.

    ResponderEliminar
  2. D'acord Barbi procuraré fer-te cas i seré més breu. El que passa és que no puc fer-hi res i jo m'enrrollo molt sense voler i no m'enrecordo que la teva memòria està de "VACANCES". . . .

    ResponderEliminar