R E L A C I O N S P E R S O N A L S

No m'agrada parlar ni escriure de la meva vida personal. però faré una excepció perquè tots els meus companys expliquen alguna cosa.
1)- Després del d' any cerebral no he mantingut cap dels meus amics.!! Mentida podrida!!, 3 d'ells si que ens veiem una mica però no és una relació entrenyable que diem, "mia culpa", jo he canviat molt,i no estic agust amb mi mateixa no de caracter, sino que em vec diferent fins i tot fisicament i això em fa "tirar enrera",  perquè em recorden d'un altre manera.
2)-Als 6 mesos de quedar vidua vaig tenir el vessament cerebral. i us haig de dir que em pesa més la viudetat que l'enfermetat.Molts pensaran que no estic malalta. però jo m'hi sento perquè tinc una seqüela important (hemiplegia esquerra) i una "Gran Invalidès" recuneguda. La viudetat em pesa perquè vaig estar casada 37 anys i 45 amb el Toni, que "es diu ben aviat"!!! . Ens vem coneixer amb 15 anys i va ser veritat allò de : "HASTA QUE LA MUERTE OS SEPARE"
3)-  Vaig viure 1 any a La V all d'Hebrón, desprès em van donar l'alta hospitalària i vaig sortir amb un descapotable de dues rodes ( véase:  silla de ruedas) desprès amb molta rehabilitació vaig caminar  amb una crossa, i ara ho faig amb un bastó, i ja m'atreveixo a pujar i baixar escales i fer alguns passos sola.

Tot això amb rehabilitació i esforç i molts "OVARIS".

Si algú llegueis això i és troba en una situació similar li dic que de tot se'n pot sortir, Un petonàs a  TOTHOM.

N A D A L 2 0 1 3

Pobre "Pare Noel",  ! ! !quina castanya que s'ha fotut , per badar! ! !. És que a casa sóm més de REIS  i-sabeu? que per cert  s'han portat molt bé. M'han dut una agulla de solapa-adaptada i 10 llibres, (X,    
TEN, DIX, DEU).
Apart dels regals, que això és instranscendent, les reunions familiars han estat ensupides perquè a casa som poques persones i a sobre els que ja falten perquè  han passat a millor vida, com es diu.  Per tant, poquets i ben avinguts. Ara tot a tornat a la rutina habitual, que per cert, és el millor per mi, seguir un ordre amb la meva vida.Espero que per vosaltres també tot vagi la mar de be i us desitjo un molt bon ANY 2014 I ELS SEGÜEEEEENNNNNTTTTTTSSSSS!!!!!!!!!

N A D A L

Aquestes Festes de Nadal em provoquen anyorança. No per la gent que ja no tinc, sinó perquè recordo aquestes dates de quan jo era petita i tinc un record molt entrenyable, bonic i ple de tradicions. Em sembla que jo no he pogut transmetre aquests conceptes a la meva filla  i això m'estristeix i angoixa  una miqueta.
No obstant, si que segueixo les mínimes tradicions possibles, per exemple tinc un petit pessebre "català" que tots els personatges van amb espardenyes i barretina, també tinc un arbre "ecològic" des de fa 10 anys aproximadament.   Però us he de dir que fa molta "PAXOCA" I a la taula de NADAL
ve l'àvia (que l' anem a buscar a la residència perquè té alzehimer) i també vé la Maria, la noia que m'ajuda a casa.
De totes aquestes Festes el dia que més m'agrada és el dia de Reis, és veu que encara sóc una mica criatura. Puc estar-me de moltes coses,però que tothom tingui un detall sorpresa. !!AIXÒ SI QUE NO!!

Recordo un any el dia de Reis que jo solament demanava uns patins i els Reis creien que no era oportú regalarme'ls perquè feia 10 mesos que m'havien operat de la vista i havia d'evitar qualsevol accident.Vaig tenir un disgust de mort, però al fí els vaig trobar amagats en un racó del pati i vaig ser molt "FELIÇ, vaig plorar molta estona.

M'agradaria que el 2014 fos DIFERENT,   per això li dic al    2013

            B O N   V E N T   I   B A R C A   N O V A

LA B A R C E L O N A D I F E R E N T

Barcelona és una ciutat plena de turistes on els guies els  porten a visitar :el Parc Güell, La Pedrera, Casa Batlló, museu Gaudí, Picasso, Miró, res a dir. Una visita cultural extraordinària. Però també hi ha una Barcelona DIFERENT, DIVERTIDA.

Per exemple, pujar al telefèric per veure el Castell de Monjuïc, Ciutat Vella i la Costa del Maresme  desprès anar al port per pujar a les emblemàtiques Golondrines per veure el port industrial, els ferris transatlàntics, tot tipus d'embarcacions i també iots de luxe. 

A l'hora de dinar et pot dirigir al típic barri de la Barceloneta i buscar un bar de pescadors on el menú "estrella" són els "ESQUELETOS", ni més ni menys que l'espina de la sardina arrebossada, EXQUISIT!! (i per cert, no gens barat). 

 A la tarda des de l' Eixample  és poden visitar les clavegueres de Barcelona, amb passadissos i galeries  veuràs passejar caques, alguna rata grossa, tot amenitzat amb molta ferum.



Anar al  Laberint d'Horta, és una  altra opció bona,  per recordar l' infància i perdre't per dins com a nens.

Al vespre és pot pendre una copa a la BORSA (carrer d'Aragó el Down Jones), un lloc on has d'estar pendent d'un cartell lluminós que va canviant  les begudes que ofereixen i els seus preus. Si per exemple,  vols pendre una cervesa i pagar 1,10€, quan la veus anunciada t'has de dirigir a la barra a buscar-la. Ja pot imaginar-te que hi han corredisses de gent per ser els primers. !!!MOLT DIVERTIT!!!. 

Per contra, hi ha un lloc molt tranquil una eglèsia,al Barri Gòtic,  per pendre un cafè o altri,  amb espelmes, música medieval, Sants i Relicaris.

A C O M I A D A M E N T D' E N M A R I O

Ha estat un plaer coneixe't i treballar amb TU, has tingut molta paciència. Sobre tot quan he arribat tard. Al final ho he pogut correguir "UNA MIQUETA". Em quedaré amb el record de l'obra teatral de les titelles i les màscares i l'ànim per continuar amb aquest espai amb la Georgina.
Et desitjo que pugis fer tot alló que tinguis previst fer d'ara en endavant i que gaudeixis de la vida amb salut, alegria i BONA COMPANYIA, un petonàs, maria sanjust.

DIA DEL DANY CEREBRAL / 2013

Ha  passat un any, el temps vola, i tornem a cel.lebrar el 26 d'octubre el dia del dany cerebral. Com l'any passat,  o vàrem fer a la sala l'actes del  Centre Cívic DE FORT PIENC durant 3 hores. Primerament va parlar la directora de TRACE  Rosa Sanvicens, desprès el Joan Rovira (pare d'una afetada) va fer un monòleg juntament amb una dona i també el Director Teatral  Mario Robles parlant i presentant la representació que seguidament veuriem.
I, OH, TAXIN, TAXIN, primerament va sortir l'ERIC (un xicot invident) que va representar una parodia d'amor molt trista, amb música de fons italiana, melódica, trista i romántica. És va moure per l'escenari perfectament (com peix a l'aigua)  pel mig de cinc cadires. Jo, tan en els assajos com aquell dia vaig fer un esforç per no emocionar-me massa.
Després vem actuar deu persones, entre elles jo. Representavem  "TITELLES" LLIGADES PER FILS, els quals els movien per tenir movilitat. En un moment donat, ens tallaven els fils i representava que tornaven a la vida i que teniem autonomia per decidir quelcom per nosaltres mateixos.
Hem vaig sentir molt emocionada, la sala era plena, no estava nerviosa perquè vàrem assajar suficient. 
Tota la representació va anar acompanyada de pancartes explicatives.Tothom va aplaudir molt. S'ha de ser honest, però eren familiars, amics i coneguts. No obstant molta gent al felicitar-me, vaig notar sincerament  que m'animaven quan em deien per continuar l'any vinent. Jo contestava Ja ho veurem!!, potser el director haurà quedat fins el "MONYO " de nosaltres, però  us pus avançar que avui ja em parlat del tema en qüestió, o sigui que això promet.
També   va fer una aportació el   Dani Rodriguez, el qual va presentar un espai que es fa a TRACE  referent a comunicació (la "radio") y desprès va entrevistar a afectats i familiars.
En tot això, era la 1 del migdia i vem passar a fer un pica-pica efectuat pels company de TRACE del espai de cuina (molt bó, per cert), i després per finalitzar,  van vendre números i rifar una :

Bicicleta estàtica,

lots de llibres,

Cafetera, i un

Pernil Ibèric

 

 



NO VAIG TENIR SORT.!!! . . ,  UN ALTRE COP SERÀ.

 

Podeu consultar també l'article de l'Associació Trace.











V A C A N C E S ( ? )

Avui he tornat a TRACE  hi la veritat és que en tenia moltes ganes, estic molt" torpe" però ja anirè agafant el ritme el proper dia. Els companys els he trobat molt bé hi això es el que compte. Avui us explicaré alguna cosa de vacances.
Resulta que quan arriba finals d'agosts o setembre et retrobes amb algunes persones que t'acostume'n a fer unes preguntes que a mi personalment  "m'emprenyent força":

- COM T'HAN ANAT LES VACANCES ?

- T' HAN PROVAT ?

- ON HAS ANAT ?

M'emprenyen perquè majoritàriament són persones que em coneixen i saben que fa anys que vaig deixar obligatòriament, per enfermetat, la vida laboral. Per tant, ja no m'aixeco a quarts de set del matí, ni corro per casa per duxar-me, arreglar-me, ni corro pel carrer per agafar l'autobús per poder marcar a l'hora el relotge d'entrada de l'oficina, traient un pam de llengua.

Aveure SENYORS !!, si ara sempre faig vacances doncs com m'han de provar:  "SUPERBÉ", cada dia més "gordeta" (encara que no vulgui) però que hi farem!! ens em d'acceptar tal com som per ser una mica "feliços"   --veritat?.

A on has anat?   ---PUNYETA!!--- és obligatori anar a algún lloc  -OI QUE NO?   --DONS NO!!-- no acostumo a sortir de casa i-sabeu perquè  ? perquè jo a casa hi  !!ESTIC BÉ!!

Fa anys amb el meu marit vàrem viatjar per forces llocs d´ Europa, però era una altra situació, la vida canvia.
M`he trobat un parell de cops de preguntar a hotels si tenien el bany o la picina adaptada, i per telèfon et contesten:sí, sí, sí. Un cop allà et trobes una "baraneta" al centre o a l'esquerre, quan jo la necessito a la DRETA, "ca-ga-re-l.la". Per això dic que a casa hi estic bé, faix una vida sencilla, això sí que és veritat, però no necessito més i no m'aborreixo.
Al matí no m'aixeco gaire d'hora, després de rentar-me i esmorzar, m'entretint amb el diari. La tarda la passo mirant la TV (sóc adicta als concursos que en hi ha a tota hora), també llegeixo un llibre o be faix exercicis per la neuropsicòloga d'aquells que serveixen per reforçar la memòria.Al vespre miro una peli o programa sempre i quan m'interessi..
Vaig al cinema i teatre amb la meva germana que ve d'un poble a prop de Manresa, aquell dia anen a dinar a fora de casa, ho fem un parell de cops al mes i ens ho assem BOMBA. Ja se que és una vida que molts pensasreu que és aburridíssima, però a mi ja em va bé perquè sóc una persona tranquil.la que no necessita més. I ja ho sabeu:

A on has anat   de  VACANCES?

A casa amb l'aire   CONDICIONAT!!

I   QUÈ?