jueves, 26 de septiembre de 2013

V A C A N C E S ( ? )



Avui he tornat a TRACE  hi la veritat és que en tenia moltes ganes, estic molt" torpe" però ja anirè agafant el ritme el proper dia. Els companys els he trobat molt bé hi això es el que compte. Avui us explicaré alguna cosa de vacances.
Resulta que quan arriba finals d'agosts o setembre et retrobes amb algunes persones que t'acostume'n a fer unes preguntes que a mi personalment  "m'emprenyent força":
- COM T'HAN ANAT LES VACANCES ?
- T' HAN PROVAT ?
- ON HAS ANAT ?

M'emprenyen perquè majoritàriament són persones que em coneixen i saben que fa anys que vaig deixar obligatòriament, per enfermetat, la vida laboral. Per tant, ja no m'aixeco a quarts de set del matí, ni corro per casa per duxar-me, arreglar-me, ni corro pel carrer per agafar l'autobús per poder marcar a l'hora el relotge d'entrada de l'oficina, traient un pam de llengua.
Aveure SENYORS !!, si ara sempre faig vacances doncs com m'han de provar:  "SUPERBÉ", cada dia més "gordeta" (encara que no vulgui) però que hi farem!! ens em d'acceptar tal com som per ser una mica "feliços"   --veritat?.
A on has anat?   ---PUNYETA!!--- és obligatori anar a algún lloc  -OI QUE NO?   --DONS NO!!-- no acostumo a sortir de casa i-sabeu perquè  ? perquè jo a casa hi  !!ESTIC BÉ!!
Fa anys amb el meu marit vàrem viatjar per forces llocs d´ Europa, però era una altra situació, la vida canvia.
M`he trobat un parell de cops de preguntar a hotels si tenien el bany o la picina adaptada, i per telèfon et contesten:sí, sí, sí. Un cop allà et trobes una "baraneta" al centre o a l'esquerre, quan jo la necessito a la DRETA, "ca-ga-re-l.la". Per això dic que a casa hi estic bé, faix una vida sencilla, això sí que és veritat, però no necessito més i no m'aborreixo.
Al matí no m'aixeco gaire d'hora, després de rentar-me i esmorzar, m'entretint amb el diari. La tarda la passo mirant la TV (sóc adicta als concursos que en hi ha a tota hora), també llegeixo un llibre o be faix exercicis per la neuropsicòloga d'aquells que serveixen per reforçar la memòria.Al vespre miro una peli o programa sempre i quan m'interessi..
Vaig al cinema i teatre amb la meva germana que ve d'un poble a prop de Manresa, aquell dia anen a dinar a fora de casa, ho fem un parell de cops al mes i ens ho assem BOMBA. Ja se que és una vida que molts pensasreu que és aburridíssima, però a mi ja em va bé perquè sóc una persona tranquil.la que no necessita més. I ja ho sabeu:
A on has anat   de  VACANCES?
A casa amb l'aire   CONDICIONAT!!
I   QUÈ?

4 comentarios:

  1. HOLA PERLA.- TIENES TODA LA RAZON EN EL ASUNTO DE LAS VACACIONES. A MI ME PASA LO MISMO. PARA NOSOTROS COMO EN CASA NO HAY NADA.
    YO ESTUVE EN UN BALNEARIO CON MI HIJA -SOY VIUDO- Y A MI TAMBIEN ME GUSTO, PERO GRACIAS A MI HIJA, DE LO CONTRARIO NO IRIA.
    TE INFORMO QUE HACE MUY POCO PUBLIQUE UNOS CHISTES EN MI BLOG, QUE RECUERDO QUE OTROS TE GUSTARON.
    UN ABRAZO.
    Manel

    ResponderEliminar
  2. Hola Manel, he vist el comentari iles fotografies del balneari. No m'extranya que parlis tan bé d'aquests dies que vas passar-hi, dons se't veu molt content i feliç i a més vas tenir la companyia de la teva filla, amb això m'has donat molta embeja perquè la meva no te gens de paciència amb mi i saps perquè, perquè no em vol veure malalta. Ella em recorda d'una altra manera, més valenta, autònoma i una dona que treballaba guanyava diners i era emprenadora. "!!QUE HI FAREM!!" . Una abraçada.

    ResponderEliminar
  3. ¡Hola Maria! No te enfades con la gente, no vale la pena, vive la vida lo mejor que puedas y ya está. Yo te aprecio mucho, ya lo sabes, aunque tengas falta de memoria, me caes muy bien. ¡Animate! Que la vida son cuatro días.

    Barbi

    ResponderEliminar
  4. Holoa María,
    a mí también me jode la gente q' niega mi minusvalía, hace como si nada. Yo ahora sólo me dedico a vivir nuestra vida con mi compañera q' también está afectada de una enfermedad mental, pero q' con la medicación y la terapia la está dominando y nos reímos mucho de nuestros respectivos despistes. y voy a pintar a un taller xa artistas una o dos veces a la semana, xq' como pinto con óleo tengo q' dejar secar. Y tal como están las cosas vamos sólo unos pocos días de vacances con los hijos y los nietos. Son los días + felices del año. Ahora he de retomar mis clases con mi neuropsicólogo en TRACE, xq' noto una cierta agudización de mis problemas de atención y memoria. Pero arriba el ánimo! me da pena la gente q' no es capaz de comprender q' estando mal puedes ser feliz igual , pero q' sería más fácil si nos entendieran y nos acompañaran. Un beso, nos vemos pronto, tú que días vas a TRACE?
    ana

    ResponderEliminar