jueves, 20 de octubre de 2011

RESIDÈNCIA

He estat uns mesos sense escriure al blog perquè vaig caure i no podia caminar.Vaig anar a una Residència amb 2 objectius, un que em cuidessin i l' altre fer recuperació en plan intensiu per poder cminar amb el bastó i tornar cap a casa a fer la vida el més "NORMAL" possible. Ja ho he aconseguit i aquí estem afortunadament.

Us volia explicar que la meva experiència a la residència NO em va agradar, si no és per necessitat no hi tornaré. A veure, vaig estar bé en  quan a habitació, menjar, assistència(cal dir que era particular); però l'ambient que voleu que us digui no és el més adient això que erem un grup petit de unes 25 persones doncs  solament vaig poder parlar amb dues d'elles . Un senyor que en la seva vida laboral havia sigut administrador de finques i en la meva companya de taula, la resta de persones no podia tenir conversa. L'altre cas és que vaig assistir a dos aniversaris un d'ells de 103 anys, ja podeu imaginar-vos el  panorama a la "Sala d'estar " tothom pesava figues.

6 comentarios:

  1. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  2. ¿103 anys? Ja m´agradaria a mi arribar , pero ho tinc dificil . Deu ser "chungo" estar a una residencia , o sigui , que no tornis , si no es per causa major . Tinc moltes ganes de veure´t un altra vegada . Petons !!

    ResponderEliminar
  3. Crec que tens molta raó , per poc que un pugui és molt millor estar a casa i fer el que un pugui. Perque allí, a una residencia, crec que és molt trist perque un està amb gent que no es família i que en la majoria de casos no estan bé , això és molt trist.

    ResponderEliminar
  4. BARBI, No va ser "CHUNGO", perquè ho necessitava, no obstan intentaré no caure per no tornar. Jo també tinc ganes de veure't. Espero estiguis tan guapo com sempre, !un petonàs!!

    CRISTINA, No creguis que sigui molt trist estar en un lloc aixì, t'has de montar la vida llegint i fent alguna activitat, però com tu dius com estar a casa i amb la família no hi ha RES. Jo de seguida que vaig poder vaig !!TOCAR EL DOS!! -PETONS MACA-

    ResponderEliminar
  5. Maria, tenemos que coger las recuperaciones con mucha calma , y es poca por mucho que pongas. Me sabe mal decirte esto pero cuesta mucho volver a ser como eras antes, eso lo tenemos que tener muy asumido. Y explicas tu estancia en una residencia, yo en eso no te puedo dar opinión, porque no he ido a ninguna, y tocaremos madera.

    ResponderEliminar
  6. HOLA MARIA.- YA SE QUE ESCRIBISTE EN MI BLOG, Y COMO HAGO SIEMPRE DE CONTESTE-
    PERDONA QUE TE ESCRIBA EN CASTELLANO, AUN SIENDO MUY CATALAN, PERO SOY MAYOR QUE TU, Y POR MI TRABAJO ESTUVE 22 AÑOS FUERA DE BARCELONA.
    ME COSTO TRABAJO AVERIGUAR QUIEN ERES, PERO AL FIN DESCUBRI QUE ERAS PERLA Y ADEMAS COMPAÑERA DE TRACE-
    PROCURA POR TODOS LOS MEDIOS NO CAERTE MAS, PUES A NUESTRA EDAD PUEDE SER FATAL.
    UN ABRAZO-

    ResponderEliminar