jueves, 20 de febrero de 2014

E S P A G U E T I S



Fa anys quan vaig viatjar a Italia i estavem a Roma, dons voliem menjar el típic, "PASTA BONA" i vàrem preguntar per un restaurant bo i aixi vem acabar al  restaurant "CASA ALFREDO" on a les parets i havien penjades fotografies de personatges famosos menjant, des de la Sofia Loren o el Maradona i fins i tot el PAPA DE ROMA. En vist d'això estàvem una mica espantats però un plat d'espaguetis eren assequibles i ens ho  podiem permetre.

La sorpresa la vàrem tenir quan vam portar la safata i sense "CAP MIRAMENT van començar a barrejar la pasta, el tomàquet i unes verduretes AMB LES MANS. ( dreta, esquerra, amunt, avall i .....torne-m'hi....); després d'això, encara  faltava la "TRACA FINAL"; amb la ma ben oberta engrapaven els espaguetis i els servien als plats.
La pasta estava boníiiiissssiiiiimmaaaa, però no se si recomenà el lloc. VOSALTRES MATEIXOS (?)



jueves, 6 de febrero de 2014

R E L A C I O N S P E R S O N A L S




No m'agrada parlar ni escriure de la meva vida personal. però faré una excepció perquè tots els meus companys expliquen alguna cosa.
1)- Després del d' any cerebral no he mantingut cap dels meus amics.!! Mentida podrida!!, 3 d'ells si que ens veiem una mica però no és una relació entrenyable que diem, "mia culpa", jo he canviat molt,i no estic agust amb mi mateixa no de caracter, sino que em vec diferent fins i tot fisicament i això em fa "tirar enrera",  perquè em recorden d'un altre manera.
2)-Als 6 mesos de quedar vidua vaig tenir el vessament cerebral. i us haig de dir que em pesa més la viudetat que l'enfermetat.Molts pensaran que no estic malalta. però jo m'hi sento perquè tinc una seqüela important (hemiplegia esquerra) i una "Gran Invalidès" recuneguda. La viudetat em pesa perquè vaig estar casada 37 anys i 45 amb el Toni, que "es diu ben aviat"!!! . Ens vem coneixer amb 15 anys i va ser veritat allò de : "HASTA QUE LA MUERTE OS SEPARE"
3)-  Vaig viure 1 any a La V all d'Hebrón, desprès em van donar l'alta hospitalària i vaig sortir amb un descapotable de dues rodes ( véase:  silla de ruedas) desprès amb molta rehabilitació vaig caminar  amb una crossa, i ara ho faig amb un bastó, i ja m'atreveixo a pujar i baixar escales i fer alguns passos sola.

Tot això amb rehabilitació i esforç i molts "OVARIS".

Si algú llegueis això i és troba en una situació similar li dic que de tot se'n pot sortir, Un petonàs a  TOTHOM.