jueves, 14 de marzo de 2013
B AR ÇA - M I L AN
Jo també vaig veure el partit com molts de vosaltres i la fantàstica remontada. Al sofà erem 3 persones tot menjant el menú futbolero: pizza, croquetes i cafè. Bé jo cafè no, un poleo-menta amb 3 galetetas "principe". De fet, no volia parlar de futbol, sinó de la dàlmata que tenim a casa que no li agrada genys ni mica,. Es posa terriblement nerviosa no sé si es per la retrasmissió o perquè nosaltres ens movent i aplaudim. El cas és que hem de procurar que el bevedor estigui sempre ple d'aigua.La llengua li surt un pam de la boca dels nervis que passa i en un partit com aquet, NO VEGIS!!.
A més, la perdem de vista tota l'estona perquè s'amaga sota la taula, cadires, habitacions, llits. . . I per més "INRI", al meu barri hi ha la traca final d'un gran "TRO" per acavar-ho de fastigejar. Cosa que els gossos no soporten . No obstant, com comprendreu nosaltres continuarem veien el BARÇA sempre, i l'Ada s'haurà d'acostumà.
jueves, 7 de marzo de 2013
F I N S A Q U A N
Avui és fi de mes i he anat al banc a cobrar la meva "PENSIÓ" i he sortit gairebé rient, com qui diu. Perquè fa uns mesos que vaig amb molta por pensant que no cobraré perquè el Rajoy me l'ha retallada. És clar que vaig cap a la porta de sortida que duu al carrer i em vaig dient: no m'ho poden fer això tinc una pensió d'invalidesa. A més, vaig treballar 37 anys en una Empresa molt bona, cobrant bastant i cotitzant molt.
PERÒ I TAN QUE SÍ QUE HO PODRIEN FER, DE MÉS VERDES HAN CAIGUT - VERITAT ? -
A mi em farien molt de mal perquè mantinc a 4 persones i una gossa., més la casa ,els sumministres i demés. Penso que no puc queixar-me, encara que tingi la meva discapacitat, perquè gràcies a Déu arribo a tot arreu, que hi ha persones que no poden fer-ho.
No sé cap a on va Espanya, ni si Catalunya guanyaria amb l'Independència. El que es necessita és treball, tenim molts joves amb carrera universitària sense feina i també persones sense estudis, tan hi fa, a l'atur.
Davant d'una crisis jo crec que els Empresaris han de ser més innovadors i arriscar-se a canviar el seu negoci cap un altre sector més rendible. Jo conec un cas que va funcionar quan va haver la GRAN CRISI TEXTIL A CATALUNYA desprès de la Guerra Civil. Aquesta fàbrica va deixar de fabricar les peces de cotó que feia , va vendre i comprar maquinària nova per fabricar productes de ""nylon"- són milionaris!!, en aquella època tothom viatjava a Andorra per comprar aquest productes.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)