jueves, 17 de mayo de 2012

R E L I G I O I I I

El que més m'ha marcat és  l'escola de monges. Hi vaig anar 11 anys, dels 3 als 14.  He calculat que  hi havien 185 dies lectius anuals.
Per tant,  abans de començar les classes, a les 9 matí i les 3 de la tarda, resavem una petita oració dretes davant del pupitre . Això vol dir que 185 dies x2 cops x11 anys= 4.070 oracions

A les 12 del matí i a les 5 de la tarda, abans d'anar al pati a esmorzar i berenar, feiem una petita visita a la capella de l'Escola per visitar a "SANTA TERESA DEL NEN JESÚS"
Això vol dir que 185 dies x2 cops x11 anys= 4.070 visites a la capella de l'Escola.

Cada dia abans de les  5 de la tarda a partir dels 7 anys resavem el "rosari".
Això vol dir que 185 dies x 7 anys= 1.295 rosaris

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Com podeu compendre la meva filla no està batejada, vaig pensar que si un dia li feia IL.LUSIÓ casar-se per l'esglèsia,-- "ja s´ho faria . . . "--
Quan va nèixer també vam decidir no fer-li forats a les orelles, malgrat que m'agraden les arracades i tinc família joiera i que, segurament , li haguessin regalat uns brillantets.  Però varem pensar que no erem ningú per foradar-li el cos, que ja s'ho faria ella si volia.



I, efectivament, el temps em va donar la raó i amb 14anys em va dir que volia foradar-se, però no les orelles, sinó el "NAS" per posar-se un PIERCING"! I jo, sent coherent amb els meus pensaments, solament vaig poder dir-li que vigilés on anava, que fos un lloc segur, amb experiència, professional i amb les eines ben desinfectades.També li vaig dir si volia que l'acompanyés,però em va dir que no calia, que aniria amb el Xavi l'amic de l'Insti, però que si volia  "cooperà"  que valia tants € . . . .

jueves, 3 de mayo de 2012

R E L I G I O - I I

El  dia 12 de febrer (Santa Eulàlia- MARTIR) és el dia de la Patrona de les modistes, dels cecs   i de Barcelona.  Eulàlia fou una jove que la van arrossegar pels carrers de la Ciutat  fins la seva mort i després li van treure els ulls.

La meva Mare també molt d'hora abans d'anar a l' escola, em duia a la capella que hi ha al costat dret de l'entrada de la CATEDRAL de Barcelona (perquè jo tinc la vista delicada) i aquell dia, el PRIOR de la Catedral,  passava pels ulls dels feligresos congregats  la relíquia de Santa Eulàlia que es conserva en aquell lloc. Hi havia una cua enorme, amb empentes i molt de fred, gairebé tothom erem modistes i persones amb ulleres  amb vidres de "CUL DE GOT".

He de dir que no em va servir de gaire, perquè de l'ull dret m 'han operat dos cops sense èxit i per "postres" no hi tinc gens de VISIÓ.