Molta gent té “traumes” i el meu és la Religió, influït per la meva mare que era d’un poble de l’Aragó molt petit d'uns 500 habitants, i una de les coses que més els marcaven era l’església.
D’aquesta manera, !!“pobre dona”!!, hem va educar a mi, i en 7 o 8 anys he anat a Processons,Via-Crucis, Misses, Catecisme, Confessions, etc. etc. etc., a part d’anar vestida durant 14 anys de color marró fosc per l’uniforme del col·legi de monges. Per tant la religió m’ha marcat molt en " NEGATIU", com podeu imaginar. M’ agradaria PODER explicar les reflexions perquè tenen “TELA”.
Per Setmana Santa el Divendres SANT, la meva mare acudia al Via Crucis del barri, i m'hi portava. Anàvem molt d'hora a les 6 del matí. Pels qui no ho saben, és com una processor que conmevora el recorregut que va fer Crist fins a arribar al MONT SINAÍ on va ser crusificat. De tant en tant, la processor s'atura per llegir un article determinat que recorda el procés en qüestió. Molta gent anava disfressada, i havia que duien una pesada creu de fusta a les espatlles nues, molts caminaven descalços amb cadenes i acabaven amb els peus llagats i fins en sang . Molta gent plorava, igual com veiem ara a la TV en les professons a Sevilla. Algunes dones vestien tapades de cap a peus amb escapolaris negres o morats i es cantaven cançons en llatí que jo no entenia.Tot alló m'impressionava i em feia una mica de POR .
També anava a la processor de "Corpus-Cristi", aquesta era més alegre, pel carrer Gran de Gràcia, ens acompanyava la música de la Guardia Urbana i Majorets, portàvem el vestit de la 1ª Comunió i un ciri molt gros i gruixut perquè durés tota la tarde encès. Però també feia POR tota l'estona t'anaven dien "no badis!!" Compte amb la nena del davant, no li cremis el vestit!!(anavem en fila de 1 )i jo pensava que me'l podia encendre la del darrera, si badava.
S'HAN ACABAT LES PROCESSONS - CONTINUARÀ . . . .
