En el comentari de "DUNA-II explicava que un dia diria perquè la Duna no va ser adoptada, la situació va ser la següent: Anteriorment a casa ens van regalar un gos que "lo más parecido a un perro era pura casualidad" era un Dàlmata albí tenia poques taques negres per això el ven anomenar Black,havien de tenir molta cura quan sortiem al bosc perque el sol no li anava gaire bé. Era molt curiós perquè tenia una taca negra en un ull i en l'altre no.I un testicle negre i l'altre blanc.Tot això no tenia cap problema perquè els animals ja sabeu com s'estimen, el Black va viure 16 anys als 13 el varem operar d'un tumor al testícle i va viure 3 anys més amb salut fins al final .Tot això no era cap problema, el realment important és que era SORD.
És curiós, no va representar cap problema per la família, Feia 1 any que havia mort el meu avi que també ho era i tots li parlaven amb gestos (no en llenguatge de signes),per tant, tots a casa varem continuar igual amb el Black.Ell sempre ens mirava esperant el que li dèiem coses sencilles com: calla : seu, vine, anem,menjar, sortir, seu jeu..
ANECDOTES
El Black era un gos elegant, esbelt que quan caminava de presa gairebé semblava que galopava tot remenant el cul. U n dia des d'un balcó un altre gos el gridava desesperadament, i ell, es clar, passava olimpícament i l'altre, cada copcridava mes i el Black semblava que cada cop amb el seu caminar orgullós provocava més. Evidentment que no hi sentia, però jo crec que li arribaven les ondes.
Quan arribaven al parc el notava nerviós de voler fer una correguda i si era al vespre que no hi havia gent i el moment era propici, el deixava anar de la corretxa i per uns instants era feliç.Feia una gran correguda fins que es cansava i de cop i volta parava en sec i comensava a mirar davant darrere, dreta, esquerre.S'HAVIA ADONAT QUE ESTAVA PERDUT!! . Jo que estava pendent aixecava braços fins que em veia i m'olorava.Llavors agafava carrera i arribava sense allè tot espantat i el cor a 1milió x hora; llavors l'havies d'acariciar fins que es calmés i evidentment lligar-lo.
El Black va viure al barri de Gràcia. és un barri brut, i el meu pare era un home molt molt
net. Ens encarregàvem de treure'l a passejar el meu pare o jo. En aquells anys, que eren els 70 del segle passat, "la gent no estava sensibilizada com ara en recollir les caques dels seus gossos" .però el meu pare no volia Gràcia més bruta del que era Per tant sempre sortia de casa amb paper de diari i em va ensenyar a mi a fer-ho sempre. Era molt curiós perquè no embrutavem ni el carrer. Això no era mèrit del meu pare més aviat del Black. O potser de l'habilitat de tots dos. Ja sabeu que els gossos van olorant fins que trobenl 'olorque els hi agrada i és atractiva, llavors començava a donar voltes amb circumferència com un boig unes quantes vegades, de manera que teniem temps suficient per estendre a terra el diari, llavors el gos s'ajupia s'obre el diari i nosaltres solament teniem la feina de plegar-lo.Per tant, QUEDAVA TOT RECOLLIT I LA VORERA NETA!!
